Viatge a l'Hotel Voramar

Dinamarca és un país agraït per moure-s’hi en autocaravana. Tot està més o menys permès, sempre que es faci des del respecte mutu, i ningú no et dirà res per estar dormint por ai si tu mantens una certa contenció i discreció. Al llarg d’aquests hem dormit i vist dormir a una gran diversitat de llocs, molts d’ells al mig de la natura, i sempre ens hem trobat l’espai impolut, mostra d’aquest respecte també per part de l’autocaravanista. Una de les modalitats de servei és la de propietaris d’algun terreny gran (sovint una granja) que posen part de la seva parcel·la a diposició de campistes i ofereixen servei d’aigua potable i, de vegades, dutxes. En moltes ocasions, el propietari ni tan sols hi és: tu arribes i et trobes una nota amb una caixa on posar-hi els 10 o 20€ que et demanen per fer ús d’aquestes instal·lacions. Òbviament, cap control, més enllà de la moral de cadascú.  Un dels darrers dies abans de fer la tirada llarga de tornada cap a Hamburg vam dormir en una d’aquestes gra...

La nostra curta estada a Copenhaguen no podia concloure sense una visita al Tívoli, un dels parcs d’atraccions més antics del món, superat només per un altre parc danès i un d’austríac que no havíem sentit en la vida: Dyrehavsbakken i Wurstelprater, respectivament (una reverència meva i un formatget marró del Trivial per qui els hagi encertat). El parc va obrir les portes un Agost de 1843, pocs anys després que el seu creador convencés al monarca d’aquell moment suggerint-li que “mentre la gent s’està divertint, no pensen en política”. La idea no era nova, però suposo que després de tants anys de feudalisme i absolutisme monàrquic, va resultar innovador recuperar aquell “pan y circo” que va mantenir l’imperi romà en calma durant segles. El Tívoli, com tots els parcs d’atraccions, és car de collons i t’obliga a fer cua fins i tot per cordar-te les sabates, però a diferència de molts decorats de cartró-pedra construïts més endavant, conserva l’autenticitat d’haver estat concebut com un j...