La transició entre Alemània i Dinamarca és fins i tot més subtil que passar de Puigcerdà a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). Però a mesura que penetres a la península de Jutlàndia, deixes enrere una civilització que es va replicant recurrentment en gairebé tota l’Europa central arquetípica per entrar en una terra que sembla que estigui tan al nord, tant més enllà, que ningú no sap que hi és. Costa descriure-ho amb paraules, però és com si la combinació d’una densitat de població gairebé desèrtica i un dels desenvolupaments econòmics més privilegiats del món donessin a Dinamarca (si més no, a Jutlàndia) un aspecte difícil d’encaixar en el nostre imaginari europeu.
La nostra primera parada al país és a Ribe, un dels pobles més antics de tota Escandinavia i que acull el parc infantil més gran de Dinamarca. Això, en un país que té fama de ser la terra on els infants tenen un encaix més fluïd i respectuós del món, es tradueix en un escenari de ficció piterpantesca. Castells de fusta amb xarxes de corda i tobogans en espiral, tirolines que baixen en paral·lel per fer curses amb la gravetat, aranyes de corda inacabables... I tot plegat ocupat sense massificacions per una canalla poc expansiva, però prou lliure com per pasturar descalços i, si fa calor, sense samarreta. Un autèntic paradís terrenal per a les nostres filles.
Entrada la tarda, passejar pel poble (que sembla un decorat temàtic, però es veu que hi viu gent) i escoltar històries d’una recreació històrica del sereno, que es va passejant per Ribe uniformat i explicant llegendes curioses a aquells que vulguin escoltar-les.
A la caiguda de la tarda (per cert, en aquestes latituds, les postes de sol de Juliol duren més d’una hora) marxem cap a Esbjerg, port industrial d’on surt la tecnologia més avançada en producció energètica eòlica (un dels actuals motors econòmics del país), on passarem la nit creuant els dits perquè no plogui massa.
 |
Petit fragment del parc infantil de Ribe, el més gran de Dinamarca. Quan l’entorn acompanya, el joc més simple pot ser el més divertit.
 | Pujant al castell més alt del parc infantil.
|
|
 |
Pujar pot arribar a ser tant estimulant i divertit com baixar.
|
 |
| El poble de Ribe |
 |
| El sereno explicant històries del poble en Danès… “Nenes, pareu atenció, que no ho repetirà dues vegades…” |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada