Viatge a l'Hotel Voramar

 És que, de fet, va ser així com va començar tot. A finals de l'any passat, tota la família ens vam aficionar a una sèrie de Prime Video que es podia veure també en Català a través de la plataforma 3Cat com a Hotel Voramar. L'escenari de la sèrie era un bonic hotelet d'època instal·lat al vell nord de la península de Jutlàndia (Dinamarca), en un poblet anomenat Skagen (els danesos ho pronuncien "Esquejen", però com que ho hauràs llegit en Català, no hauràs pogut evitar que la comissura dels llavis se t'estiri i deixi anar un somriure furtiu). Els personatges de la sèrie viuen l'eco llunyà, però palès, de la segona guerra mundial des del privilegi d'unes vacances estivals al cul del món (o al cap de Déu, que diem els del sud) i que transiten entre passejades per la platja, cocktails de nit i esmorzars amb estovalles blanques.

I la tele té aquestes coses; que tot es veu tan bonic... el blau tan blau, el groc tan groc i el blanc tan blanc, que abans de despenjar el calendari de 2024 de la paret de la cuina vam decidir que les properes vacances les passaríem allà. Òbviament, els hotels candidats a oferir les vistes i sensacions de l'Hotel Voramar de la sèrie són d'aquells que ni tan sols posen el preu per no espantar el navegant, i la veritat és que, per idílic que es veiés dins el nostre cap, se'ns feia difícil imaginar-nos als quatre tornant de la platja plens de sorra, bàrtols i closques de petixna i seient a una taula d'estovalles blanques, bevent delicadament amb una copa tipus Àngela (d'aquelles que s'enxamplen de dalt enlloc d'estretir-se).

Total, que en un rampell de reafirmació de la cultura nòmada que vam aparcar en vendre la Volkswagen California ara fa dos anys, la Roser va reservar una furgoneta tipus camper per passar les vacances voltant per la península de Jutlàndia, a Dinamarca. El pla és agafar-la a Hamburg, que surten molt bé de preu, i anar tirant cap al nord fins que l'encreuament del mar del nord i el mar bàltic ja no ens deixin avançar més. 

Tot està molt obert, però la intenció és canviar l'hotel d'estovalles blanques per una furgoneta (això sí, molt més confortable que la que havíem tingut), els cocktails nocturns per cels estrellats, el protocol de conducta per la cultura viquinga i els esmorzars d'etiqueta per parcs naturals amb foques i dofins. I aviam què passa...