“Tu al Bàltic i jo al Mar del Nord”

Donem per fet sense qüestionar-ho que les ones del mar apareixen com del no res i es van formant paral·leles a la costa, fins que topen amb la platja. Però… i si dues files d’ones es dirigissin l’una cap a l’altra sense trobar una barrera de terra al mig? 

Això és exactament el que passa a la punta del tot del nord de la península de Jutlàndia. Uns pocs quilòmetres més amunt de Skagen, una platja s’estira amunt, amunt fins que només queda un filet de sorra, que acaba desapareixent sota un festival d’onades. Al començament del passadís de sorra, les onades de cadascun dels mars trenquen pacíficament contra la sorra sense fer grans estralls: a l’esquerre, les del Mar del Nord i a la dreta, les del Mar Bàltic. Però quan, més amunt, el filet de sorra deixa d’existir, l’escena es torna violenta i l’energia de les ones dels dos mars es sumen en un festival d’escuma blanca que sembla fer bullir l’aigua del mar.

De tornada, ens banyem a les fredes aigües del Bàltic; no perquè faci molta calor, sinó perquè el mar és el mar, i posar els peus a la platja sense posar el cos a l’aigua és una combinació que les més petites de la família no conceben.

Bany al mar Bàltic

Curses i tombarelles a la Rabjerg Mile, la duna mòbil més gran al nord d’Europa, una mica al sud de Skagen