Més Copenhaguen

En diuen "l'efecte Monalissa", i es dóna amb algunes obres d'art que són mundialment famoses i que es presten a visitar-les amb aquella expectativa de que aniràs a veure alguna cosa històrica, però quan hi ets, les trobes més aviat petites i deslluïdes per la quantitat de turistes que l'estan visitant al mateix temps. La sireneta de Copenhaguen, igual que el Manneken Pis de Brusel·les o la mateixa Gioconda del Louvre, fa una mica aquesta sensació. Potser és que és petita o potser és que no es deixa apreciar amb intimitat per la infinitat de turistes que se la miren simultàniament, però no és una d’aquelles obres que et facin sentir estar davant d’alguna cosa excepcional. Tot i així, no deixa de ser un símbol nacional, com ho és l'autor del conte en què està inspirada: Hans Christien Andersen, autor de "La Sireneta" i d'unes quantes desenes de contes més, entre els quals hi ha "La princesa i el pèsol", "El soldadet de plom" o “La reina de les neus”, que va inspirar la saga de Les cròniques de Nàrnia.

La visita a Copenhaguen va continuar amb allò que diuen les guies que no pots no visitar abans de deixar la ciutat: la font de Gefió, el palau reial d'Amalienborg amb els guàrdies emplomallats desfilant impassibles, o el barri de Christania, una "comuna lliure" construïda i controlada per una comunitat hippie dels anys setanta, i al que he volgut dedicar un post.

A la zona del centre, al que vindria a ser el portal de l'àngel de Copenhaguen, vam aprofitar per tafanejar botigues mítiques com la botiga Lego (la de la capital del país que va veure néixer el Lego), o la famosa botiga de còmics "Els cigars del faraó", que ara també té tota una secció dedicada al cultre a la saga de Harry Potter.


A la font de Gefió, una i dues generacions més tard... 😉


Exèrcit de turistes (entre els quals ens hi incloem) contemplant la petita sireneta


Temptador aparador de la botiga de còmics “Els cigars del faraó”


Joc lliure a la botiga Lego

Entrada a la botiga Lego



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Visca! han apagat el calefactor!"

Imatge
Aquest ha estat el crit de guerra de les nenes en sortir de l'aeroport d'Hamburg i trepitjar un ambient exterior on s'hi respirava un aire a menys de trenta graus de temperatura... Ja els hi arribarà (el canvi climàtic no perdona), però de moment, a gaudir d'aquella rebequeta que trobes a faltar quan ja fa una estona que s'ha post el sol. Avui tocava mig dia ben bo de viatge, però el repte més gran ha estat l'equipatge. Espantats pel mantra de que a Dinamarca tot és caríssim (i a Alemània, Déu n'hi dó) vam tenir la brillant idea de facturar alguna maleta gran addicional i fer provisió de queviures a Sant Celoni. Però, és clar, les llaunes d'olives, els pots de nutella o les llaunes de fruita en almívar no són precisament lleugers; i si hi afegeixes un litre d'oli d'oliva i embotits envasats al buit com si s'hagués d'acabar el món, el resultat és que entre les tres maletes a facturar fregàvem el límit de la bàscula. I quan estàs al límit d...
Més informació

Viatge a l'Hotel Voramar

 És que, de fet, va ser així com va començar tot. A finals de l'any passat, tota la família ens vam aficionar a una sèrie de Prime Video que es podia veure també en Català a través de la plataforma 3Cat com a Hotel Voramar . L'escenari de la sèrie era un bonic hotelet d'època instal·lat al vell nord de la península de Jutlàndia (Dinamarca), en un poblet anomenat Skagen (els danesos ho pronuncien "Esquejen", però com que ho hauràs llegit en Català, no hauràs pogut evitar que la comissura dels llavis se t'estiri i deixi anar un somriure furtiu). Els personatges de la sèrie viuen l'eco llunyà, però palès, de la segona guerra mundial des del privilegi d'unes vacances estivals al cul del món (o al cap de Déu, que diem els del sud) i que transiten entre passejades per la platja, cocktails de nit i esmorzars amb estovalles blanques. I la tele té aquestes coses; que tot es veu tan bonic... el blau tan blau, el groc tan groc i el blanc tan blanc, que abans de d...
Més informació

Entrem a Dinamarca

Imatge
 La transició entre Alemània i Dinamarca és fins i tot més subtil que passar de Puigcerdà a La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). Però a mesura que penetres a la península de Jutlàndia, deixes enrere una civilització que es va replicant recurrentment en gairebé tota l’Europa central arquetípica per entrar en una terra que sembla que estigui tan al nord, tant més enllà, que ningú no sap que hi és. Costa descriure-ho amb paraules, però és com si la combinació d’una densitat de població gairebé desèrtica i un dels desenvolupaments econòmics més privilegiats del món donessin a Dinamarca (si més no, a Jutlàndia) un aspecte difícil d’encaixar en el nostre imaginari europeu. La nostra primera parada al país és a Ribe , un dels pobles més antics de tota Escandinavia i que acull el parc infantil més gran de Dinamarca. Això, en un país que té fama de ser la terra on els infants tenen un encaix més fluïd i respectuós del món, es tradueix en un escenari de ficció piterpantesca. Castells de fusta a...
Més informació